Resum del text teatral

EL TEXT TEATRAL

Un text teatral és un text literari en què l’acció de l’obra transcorre per mitjà del diàleg.

L’obra és representada davant un públic per els actors i actrius que actuen com si realment els passés alló que expliquen. L’escriptora o escriptor afegeix indicacions, anomenades acotacions.

Tot això hi ha molts obres de teatre que no s’han representat mai.

ELEMENTS BÀSICS DEL TEATRE

En una repersentació teatral hi ha d’haver sempre uns elements bàsics, que són els següents:

Autor/a: és la persona que ha escrit el text que es representarà, a vegades dirigeix l’obra.

Text: document literari on hi han els diàelgs i les acotacions.

Director/a: persona que dirigeix l’obra, els assajos, selecciona els actors, posada en escena i coordinar l’eqip tècnic.

Actor o actriu: persona que representa a l’escenari els personatges.

Espai: lloc on es fa la representació teatral.

Escenografia: conjunt d’elements que serveixen per ambientar un espai escènic.

Espectadors/es: públic que asisteix a l’obra teatral.

L’ESPAI

Les obres de teatre no sempre s’han representat en espais especialment constuïts amb aquesta finalitat. Antigament es representava en esglésies, al carrer o a les places.

A l’antiga Grècia aprofitaven la inclinació de les muntanyes per fer grades pel públic.

Al segle XVI es van construir teatres tancats i a la italiana.

Les parts essencials d’un teatre són: la platea, on seu el públic i l’escenari, on es representa l’obra. En alguns teatres hi ha galliner, que es la part més alta i llunyana; llotges, que són compartiments elevats. També hi han que tenen fossa de l’orquestra, on va l’orquestra i el coverol, que és un forat per l’apuntador.

El blanc i el negre

Fa quatre cents anys al 1609, un home blanc garrepa, avariciós tonto, que tenia cinquanta esclaus negres, molts diners i un gran vaixell; volia donar la volta al món per aconseguir més botí. Com que sospitava de la gent on vivia es va emportar tots els diners al vaixell.

Tres dies després d’haver salpat, van passar per una zona amb pedres i poc profund, i el vaixell es va enfonsar. El blanc i un esclau negre es van salvar i van anar a parar a una illa deserta.

- Negre, esclau, construeixe una balsa!

- No.

- Com goses desobeir-me!

- Construiré una per mi. Tu ja no hem manes.!

- Bé, tu construeixes la teva i jo la meva.

- D’acort.

-  I l’illa la dividim en dos i cadascú té un meitat.

- Bé, jo elegeixo la platja. La resta te la pots quedar.

- Bé.

El tonto del blanc, va agafar la platja per bucejar i recuperar el botí del vaixell enfonsat. En canvi el blanc es va agafar la zona on es poden agafar bons recursos.

Una setmana després el negre tenia una perfecta balsa; i el blanc havia recuperat els diners, però no li servien de res, perquè era en una illa deserta, on no hi havia ningú. El negre s’en va anar de l’illa amb la balsa i el blanc, amb tots els diners al costat, va morir a l’illa.

Un llop no tan ferotge

Un llop era feliç, el bosc era casa seva i el mantenia net i endreçat.

Un dia una nena, vestida rara, va entrar al bosc per anar a casa de la seva àvia. El llop volia donar-li una lliçó, perquè no li havia demanat permís per anar pel bosc, i va anar a casa de l’àvia. Allà, l’àvia estava d’acort amb el llop, i es va amagar sota el llit. El llop es va ficar al llit i es va posar la roba de l’àvia.

Quan va arribar la nena, va insultar al llop de les seves orelles, dels ulls i de les dent. El llop es va enfadar i va dir que tenia les dents per menjar-li millor.

Llavors la nena va còrrer per la casa i el llop corria darrera d’ella per consolar-la i es treure el vestit de l’àvia. A continuació va entrar un llenyater amb una destral enorme i el llop va fugir.

Després tots van començar a evitar el llop, perquè l’àvia no va explicar la seva part.

El llop no va poder ser feliç mai més.

Notícia 2

 FUGEN I ELS RECAPTUREN

 Per Manuel Canovas

Barcelona

Aquesta nit set persones d’ETA es van escapar de la presó de Granada on estaven encarcelats. Es veu que a través d’un conducte de ventilació i amb uniformes de policia es van escapar. Però quan van agafar el cotxe, a tres cantonades de la presó, amb els uniformes trets, un agent els va veure i va informar a la presó. Aquests es van donar compte que no hi eren, i els van atrapar de nou. Es veu que els etarres volien anar a Portugal a preparar el seu següent atemptat. Els veïns ja es queixaven de que aquella presó havia d’augmentar la seguretat.

Dictat 12

Diversos veïns d’Amposta han denunciat per mitjà de l’emissora municipal la manca de netedat que hi ha en algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una imatge negativa de la ciutat, especialment quan s’acosta la festa major. Els ciutadans es queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del canal i la riba del riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d’aquesta localitat. Així mateix, s’han mostrat sorpresos per la instal·lació d’una enorme grua al carrer Major per fer unes obres, ja que consideren que impedirà el normal desenvolupament dels diversos actes que es faran en aquesta via durant la festa.

es, es, es.

La diversitat lingüística al món

Al món es parlen unes 6000 llengües. La majoria mai han estat ni escrties ni  normalitzades. Algunes llengües s’estenen i esdevenen llengües de prestigi; i ni han que cada cop es parlen menys i es perdren. Els factors que fan que una llengua s’utilitzi són:

- El poder polític del lloc on es parla.

- L’extensió i el nombre d’habitants que el parlen.

- Tenir una normativa unificada.

- La tradició literària i documental.

- El prestigi social i el reconeixement jurídic.

L’anglès té l’estatus de llengua de comunicació internacional i es present a tot el planeta.

 

Les llengües d’Europa

 A Europa es parlen entre 70 i 80 llengües. Hi ha diferents famílies lingüístiques, que és el conjunt de llengües que deriven d’un tronc comú. La majoria de le llengües eurpees provenen de l’indoeurpopeu.

Les llengës romàniques

Les llengües que deriven del llatí s’anomenen llengües romàniques i formen el grup romànic.

Dictat 11

Un inconvenient de les piscines, tant ecològic com econòmic, és l’alt consum d’aigua que genera la seva utilització. Per reduir-lo, fins i tot tractant-se de petits models desmuntables, resulta ideal omplir-la una sola vegada i esforçar-se a mantenir-la apta per al bany mitjançant la neteja diària. Per fer-ho és recomanable tapar la piscina amb una loneta després del bany i retirar diàriament les restes que cauen a l’aigua, com fulles, insectes i pedres, amb l’ajuda d’una xarxa.

diària, diària, diària.

Dictat 10

Un grup d’experts van començar a treballar ahir per evitar que la costa grega es vegi afectada pel vessament de combustible del creuer que es va enfonsar a prop de Santorini la matinada de dijous a divendres. La principal preocupació, però, continuava sent ahir localitzar dos dels passatgers que van desaparèixer en el naufragi. Se sospita que van quedar atrapats a la seva cabina, que era a prop de la part de l’embarcació que va col·lisionar amb les roques, però els submarinistes no han aconseguit trobar-los i regna la intranquil·litat. Tres embarcacions, un helicòpter i diferents grups de submarinistes col·laboren des de divendres en les tasques de recerca.

preoucupació, preocupació, preocupació

desaparèixer, desaparèixer, desaparèixer.

la notícia

EXPLOCIÓ EN UN LABORATORI CAUSAT PER UN CIGARRET

Per Manuel Canovas

Barcelona

En un laboratori de química de Barcelona a les 14:30 del matí. Gràcies a la ràpida intervenció del bombers en deu minuts el foc es va poguer apagar i no va haver cap ferit. Els investigadors busquen la causa de l’exploció, i tot indica que a sigut provocat pel vesament d’uns àcids inflamables i una burilla va entrarper la finestra, que en aquell moment estava oberta ventilant la sala, i va tocar l’àcid i en pocs minuts el foc va arribar a totes les sales de l’institut. Els danys materials produït pel foc pot ser de 80000€. Molt veïns creuen que es podria haver evitat.

dictat 09

Arribà el mes de juny, em posaren el vestit nou, que sempre va una mica estret, i les sabates noves, que sempre fan una mica de mal. Férem un paquet amb els llibres i els papers, el meu pare armà el maletí i marxàrem a Figueres a passar l’examen.

En arribar a Figueres, deixàrem els estris a la fonda i anàrem a veure el senyor Jordi, secretari de l’Institut, catedràtic d’Agricultura. El senyor Jordi era un home guenyo i lleig, grisenc, que portava un vestit negre lluent, d’una vivacitat de paraula i de gesticulació que impressionava.

Férem, Férem i Férem